3, 2, 1, …workshop!

By | Workshops | One Comment

El passat divendres 20 -i a mode d’assaig general- vam fer el bateig del Bunker celebrant-hi el primer workshop. Va ser el moment de validar propostes, tancar interrogants i obrir-ne de nous, en fi… tot el que implica un assaig d’aquest tipus. L’olor de tinta va inundar com mai l’espai i les lletres van renéixer amb una agitació inusual però, si se’m permet, el plaer de retrobar cares conegudes les va deixar -encara que només fos per un dia- en un segon terme. En fi, molta emoció i per fi el projecte que arrenca…     El pasado viernes 20…

Read More

La família creix…

By | Letterpress | No Comments

La incorporació de la darrera família tipogràfica de fusta ha deixat definitivament insuficient l’estanteria Gorm (IKEA), així que he decidit buidar-la, desmuntar-la de nou i subdividir encara més els espais. Hi guardo les famílies petites de fusta -d’uns 96 a a uns 240 punts Didot (o el que és el mateix, de 8 a 20 cíceros)- i les grans de plom (entre 48 i 72 punts) així que l’empresa no ha estat fàcil. La qüestió però, és que aprofitant l’enrenou he decidit fer un cartell amb totes les tipografies de fusta per facilitar-ne l’elecció podent-les visualitzar de manera simultània. Aquí…

Read More

2012

By | General | No Comments

Entintar per primera vegada una lletra de plom no implica un gran canvi. La naturalesa no porosa de l’aleació que la conforma fa que aquest bateig no sigui especialment remarcable. En canvi fer-ho a una lletra de fusta demana de certa litúrgia ja que, a partir d’aleshores, mai més tornaran al seu estat inicial. Potser és per això que -malgrat que puc estar-me llargues estones mirant algunes lletres de plom- les meves preferides són aquestes segones. M’agrada pensar que al Bunker les lletres deixen de ser elements impresos; es tornen matèriques, amb pes, densitat i textura… un diria que gairebé…

Read More

Què hi faig jo aquí (2)

By | Letterpress | No Comments

>>>  continua de l’anterior Un dia, fa un parell d’anys,  regirant el garatge vaig retrobar-me amb una petita caixa que contenia, a part de les lletres que formaven el meu nom, un parell de famílies gairebé complertes d’uns 8 cíceros (es clar que aleshores no sabia què diantre era un cícero). Vaig interpretar que en algun moment de l’escena anterior, feia vint anys, havien estat indultades de la crema general, així que vaig començar a netejar-les i ordenar-les com vaig poder. Un parell o tres de setmanes més tard, un apassionat de la impremta -i ara amic-, en Joan Pujagut,…

Read More